Durant el mes de juliol vaig estar viatjant per Japó (i en un camp de treball també). He fet una galeria amb algunes de les fotos, si les voleu veure només cal clicar sobre la imatge més avall (pot ser que tardi una mica a carregar tota la pàgina).

Bon any!

Missatge sms:

"Quin sarcasme. Mentre a Montreal fins i tot USA signa contra l'escalfament del planeta a Gandesa 100 pretesos salvadors de l'Ebre es manifesten en cotxe (que és la millor manera d'agredir el medi ambient) contra l'energia eòlica. I a més perden oportunitats de desenvolupament on no n'hi ha gaires. Curiós. Passa-ho."

Hi ha dies que t'aixeques amb ganes de fer alguna cosa i decideixes entrar a una pàgina on normalment no gosaries ni acostar-te. Bé, avui és un d'aquests dies i he decidit entrar a la pàgina de les FAES, "famosa" associació presidida per l'excel·lentíssim ex-president de la nostra gran i unida nació. Com que no sabia mot bé per on començar he decidit mirar els "principis ideològics" d'aquesta gent, encara que dubto que tinguin principis i encara més que aquests es puguin qualificar d'idees.

No comentaré tot el text, això seria cansat i absurd, ja que qualsevol persona amb dos dits de front veurà que darrere del text tant pretensiós democràticament no s'amaga res més que un fort liberalisme econòmic.

Hi ha però, una frase de la qual no discrepo tant com de la resta del text, possiblement és una frase que fins hi tot la podria dir convençut. "Los problemas de convivencia y de reducción de las libertades que generan los nacionalismos.", estic d'acord amb aquesta frase, tot i que no hi pinta res en aquest text, ja que la Fundació FAES és clarament de tendència nacionalista espanyola. Al que vull arribar és que qualsevol nacionalisme és dolent, fins hi tot el català en excés. No ens hem de deixar enganyar, ja que mitjançant l'aparença del nacionalisme ens poden treure moltes llibertats, i centralitzar moltes institucions. Suposo que ningú no negarà que Catalunya és una "nació" clarament centralitzada a Barcelona, per tant si realment volem aconseguir donar exemple hauríem de descentralitzar primer les nostres institucions abans de demanar que es descentralitzin les Espanyoles.

De la mateixa manera, a mi que Catalunya pugui ser anomenada nació o territori o com es digui no és una cosa que em preocupi excessivament. O és que quan Catalunya sigui una nació ja no hi haurà gent pobre, ja no hi haurà gent que dormi als caixers, ja no hi haurà gent que hagi de treballar 12 hores per menjar 2 cops al dia?

No entenc quins problemes provoca el nou estatut entre alguns sectors de la societat. No crec que el problema sigui sobre l'estatut en si, sinó sobre un falta d'intel·ligencia i compressió per una gran part de la població. Hem de partir de la premissa bàsica que els pobles han de poder decidir el seu futur, d'una manera democràtica (ja se que la paraula s'ha convertit en un sense sentit actualment, però la utilitzaré igualment). De la mateixa manera que nosaltres no votem en les eleccions d'Andalusia, Extremadura o Aragó, l'aprovació del nou estatut no hauria de dependre de les altres comunitats, especialment quan és una reforma que té el "suport" del 90% de la població. És d'estúpids pensar que la gent de Lleó, Castella la Mancha o Galícia pot saber el que és millor pel poble català, per tant els seus actes en aquests temes segurament estaran basats en pensament irracionals.

El que vull fer entendre es que hem de ser capaços de prendre les nostres decisions, que som nosaltres mateixos el que sabem el que ens és millor. Per exemple, és la gent d'una ciutat la que decideix qui és el seu alcalde, de la mateixa manera la gent de cada comunitat hauria de poder decidir quin és el seu estatut. En definitiva, l'estatut de Catalunya afecta principalment als catalans, per tant són ells qui han de decidir si és el que volen o no, però no pas la gent d'altres regions a les quals no afecta.